AUTOR: Pep de Cal Rei de Castissent
Un bon dinar, bona companyia i ganes de tornar-hi!
Un any més, Castissent ha celebrat la seva Festa Major. I com que som un poble petit, però quan ens hi posem no ens quedem curts, ens vam acabar reunint una bona colla de gent, entre veïns, familiars, amics i gent que, encara que no visqui habitualment al poble, sempre troba una bona excusa per tornar-hi.
Aquest any la trobada es va fer a casa Pacient, de l’Andreu, que ens va deixar gaudir d’un espai magnífic, amb unes vistes espectaculars i prou lloc per encabir-hi tota la colla.
I déu-n’hi-do, la colla!
Hi havia gent de casa Pacient, casa Carlets, casa Cortit, casa Agustí, casa Caçador, casa el Rei, la Rectoria, casa Sidro, casa Music, casa Pedro i casa Xaet. Entre uns i altres, més de trenta persones, que no està gens malament per a un poble de les dimensions de Castissent!
La cosa es va organitzar de la manera més pràctica i tradicional possible: cadascuna de les cases va portar alguna cosa per menjar. I, és clar, quan tothom porta alguna cosa, ja se sap què passa: que al final hi ha menjar per a un regiment!
Entre preparatius, plats que anaven amunt i avall, carn a la brasa, ampolles, postres i converses, el dinar es va anar allargant sense que ningú semblés tenir gaire pressa.
La Imma, la Montse, la Conxita, l’Andreu, el Salvador, la Lluïsa, la Carlota, la Irene, l’Amàlia, el Mateu, l’Amber, el Pepe i tota la resta van contribuir, cadascú a la seva manera, a fer que la jornada fos ben agradable.
I no ens podem oblidar del padrí de casa Caçador, que encara es fa el seu propi vi. Una d’aquelles tradicions que val la pena conservar. No sabem si el vi arribarà algun dia a competir amb els grans cellers del país, però de ben segur que té una història al darrere que molts vins de renom ja voldrien!
Després del dinar, una mica de música, que sempre ajuda a fer ambient, i fins i tot hi va haver qui es va animar a agafar el micròfon per dir quatre paraules.
Perquè una cosa és segura: a Castissent potser no som gaires, però de coses per explicar no ens en falten!
I entre una conversa i una altra, vam poder veure una de les coses més boniques d’aquestes trobades: gent de diferents generacions compartint taula, records i rialles. Els més grans, que coneixen la història del poble com ningú; els que ja comencem a tenir una edat, encara que ens costi reconèixer-ho; i els més joves, que esperem que continuïn mantenint viva aquesta tradició.
També hi va haver temps per retrobar persones que feia dies, mesos o potser anys que no coincidien. I és que, encara que de vegades ens veiem poc, quan tornem a seure al voltant d’una taula sembla que no hagi passat el temps.
El dia, a més, ens va acompanyar. Bon temps, un paisatge magnífic, els arbres al voltant i les muntanyes del Pallars de fons. Difícil trobar un lloc millor per passar una bona estona.
Al final, la Festa Major no va tenir grans actes ni grans discursos. Tampoc no feien falta. Vam tenir un bon dinar, una mica de música, quatre paraules al micròfon i, sobretot, bona companyia.
I potser això és precisament el que fa especial la Festa Major de Castissent.
Que durant un dia ens tornem a trobar tots, que les cases continuïn tenint noms i persones al darrere, que els més grans ens puguin continuar explicant històries i que els més joves tinguin ganes de tornar.
Perquè Castissent pot ser petit, però quan ens reunim tots plegats es fa una mica més gran.
Gràcies a l’Andreu per acollir-nos a casa Pacient, a totes les cases per les seves aportacions i a tothom que va venir i va posar el seu granet de sorra.
I als que aquest any no hi van poder ser, ja ho saben: l’any vinent els esperem!
Visca Castissent, visca la Festa Major i fins l’any que ve!
Pep de Cal Rei de Castissent.
Fotos fetes per Lluïsa Canelles
Deja una respuesta